CULTURETA

De tant en tant a Catalunya es produeixen moviments que han contribuït a extendre l'ús del català a les arts, és el que s'en diu la Cultureta, utilitzant un diminutiu afectiu que no vol treure-li importància a aquestes inquietuds. Pel que fa a la vessant musical, la Nova Cançó dels 60 i 70 va donar com a fruit veritables figures de la música en català com Serrat, Lluís Llach i Mª del Mar Bonet. Els lemes eren "Ens calen cançons d'ara" i "oblidem velles cançons que encomanen la tristesa. Estrenem la nova veu que alegri l'antiga terra". Un esperit que caducarà si no es renova a cada generació. Un altre cas seria la Cançó Protesta que va destapar un seguit de personalitats, com Quico Pí de la Serra, Raimon i Ovidi, indispensables per entendre els temps que corrien.

Ambdós tipus -Nova Cançó i Cançó Protesta- es confonen sovint al compartir una mateixa época i la denominació genèrica de cantautors, no faltant artistes incalificables com ara la Trinca, Pau Riba i Jaume Sisa.

Aquest esperit més agosarat, en el que també cal incloure Jordi Batiste, Oriol Tramvia i d'altres, va posar veu a una moguda musical que es conegué com a Ona Laietana perquè es va gestar en un seguit de locals propers a la Via Layetana de BCN, principalment la Sala Zeleste del carrer Platería. Va ser l'explosió del Càmbric de la marxa catalana creativa i actual que aglutinava influències diverses com el Rock, el Jazz, la Salsa, el Folk i bàsicament la Fusió de tot plegat. Grups mítics d'aquella època eren l'Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Blay Tritono, Borne, Barcelona Traction, Fussion, Companyia Elèctrica Dharma, Iceberg... per citar els que primer m'han vingut a la memòria.

Vaig tenir la sort de viure aquella moguda molt d'a prop a la meva època d'estudiant.

Al Zeleste una nit de cap d'any vaig assistir al naixement de la salseta que va quedar perfilada a la Jam Session que oferiren els músics laietans que animaven la vetllada conjuntament amb la orquestra de ball la Voss del Trópico. Arran d'aquí es va arribar a la Salsa Catalana (primer disc de la Mirasol), Romescu (primer disc de Gato Pérez), la Salseta del Poble Sec i finalment la Rumba Catalana en fondre's amb la Rumba gitana dels barris de Gracia i el Raval. Us recomano el bloc de Xavier Batllés, integrant de la Orquestra Mirasol entre moltes altres coses.

Un altre focus entranyable va ser la sèrie de festivals que es van celebrar a Canet de Mar i han quedat als anals de la cultureta amb la denominació de Canet Rock encara que per l'escenari s'escoltava de tot, Cançó, Folk Rock, Ona Laietana i fins i tot nous flamencs. Molts d'aquells músics han madurat i són avui figures reconegudes com Carles Benavent, Joan Albert Amargós, Kitflus, Santi Arisa, Max Sunyer, Manel Camp, Lucky Gury, Jordi Bonell, etc.

Documental de Francesc Bellmunt sobre Canet Rock


LA MÚSICA DISCO EN CATALÀ

Les primeres gravacions de música en català expressament orientades a sonar en discoteques van sortir l'any 1986 i per tant tenen el so típic dels 80's que tant es tornà a escoltar al 2012. El pioner va ser el segell barceloní Picap que va treure un Maxi Single titulat "Coco Nae, Jo no et menjo, nena" interpretat per Marc Bolta, nom artístic de Francesc Beltran. Avui el vinil és una peça de col·leccionista que es cotitza a 75 € perquè és dificil de trobar. Josep Pons va ser l'autor de la lletra i Francesc Beltran el de la música, apart de tocar els teclats, arranjar i produir un treball que va estar gravat i mesclat a l'estudi Aprilia per E. C. Peribañez i el mateix Beltran.

En el disc (Ref: 40.0001) anaven dues versions del mateix tema, a la cara A el Maxmix que s'escolta en aquest vídeo i a la cara B una instrumental; sembla que no hi va haver versió single ni LP. Coco Nae porta un acompanyament completament electrònic programat per Josep Gimenez, enganxós i força ballable en la línia de l'Italo-Dance que s'escoltava llavors seguint l'èxit d'en Giorgio Moroder. Per això el realitzador angloparlant d'aquest vídeo que veurem no encerta a identificar la nostra llengua sinó que pensa que és un producte italià:

Amb poca diferència de temps Frank Dubé, un showman molt conegut de Barcelona, va treure punta a la seva vessant satírica per a clavar una pica, no a Flandes sinó a Madrid, component i cantant un Rap que deixava paleses les aspiracions sobiranistes amb una claredat desacostumada a l'època, ens ho explica Josep Maria Vall: «El 1986 (Frank Dubé) obté un gran èxit quan edita el Maxi Single IN-THE-PEN-AND-CIA "Catalonia is not Babylonia" on reclamava, a ritme de Funky discotequer, la Independència de Catalunya. Aprofitant aquest ressò, va lliurar una carta en mà a Michael Jackson a l’Hotel Meridien on li demanava que cridés “VISCA CATALUNYA LLIURE!” si volia tenir l’èxit més gran que pogués pensar en el seu concert a Barcelona». Dubé és un artista polifacètic, croner melòdic, humorista punyent i instrumentista de carrera, era conegut per la seva experiència discogràfica amb el segell "RCA-Victor", per haver estat qui va estrenar el musical Hair a les discoteques de la Costa Brava "Madox" i "Revolution" i pel seu local nocturn (Musical Piscoestètic, al carrer Buscarons de Barcelona) El seu Maxi (Ref: MX 1025) va ser editat pel segell Perfil l'any 1987 i tenia el mateix tema pels dos costats en dues versions diferents; a la cara A el tema: In The Pen And Cia (Màgica Solució) cantat en català i a la 
B, Catalonia Is Not Babylonia (In The Pen And Cia) cantat en anglés: